Durant l’hivern, l’Albufera de València ofereix una imatge serena. Els arrossars descansen, semblen adormits i en silenci. Tanmateix, sota aquesta calma es desenvolupa una de les pràctiques més importants del cultiu tradicional de l’arròs valencià: el fangueig.
Una tasca discreta, poc coneguda fora de l’àmbit agrícola, però clau per a la salut del camp, de l’Albufera i per a la qualitat de l’arròs.
Què és el fangueig i quan es realitza
El fangueig és una pràctica agrícola antiga que consisteix a remoure el sòl de l’arrossar quan està inundat. Se sol realitzar durant els mesos de gener i febrer, una vegada finalitzada la fase de la Perellonà i abans de preparar el camp per a la sembra.
Aquest treball permet incorporar al sòl les restes vegetals de la palla de l’arròs de la campanya anterior, afavorint la seua descomposició natural i retornant nutrients al terreny. És una manera de cuidar el camp seguint els ritmes de la natura.
Per què l’hivern és clau per al fangueig
L’hivern és el moment idoni per al fangueig perquè les baixes temperatures alenteixen l’activitat biològica, permetent que la matèria orgànica s’integre al sòl de manera progressiva.
A més, com que no hi ha cultiu en creixement, l’arrossar pot romandre inundat durant períodes llargs sense interferir en el desenvolupament de la planta. És un temps de preparació, encara que no sempre es perceba com a tal.
El fangueig com a mètode natural de control
Un dels grans valors del fangueig és la seua capacitat d’actuar com a mètode natural de control de plagues, broces i males herbes. En remoure el sòl i mantindre’l negat, també s’interromp el cicle de molts organismes no desitjats.
Gràcies a aquesta pràctica, es redueix la necessitat de tractaments químics durant la campanya, apostant per un cultiu més respectuós amb l’entorn i amb el mateix arròs.
La Perellonà i el seu paper a l’Albufera
Durant l’hivern té lloc la Perellonà, un procés d’inundació controlada en què els arrossars es connecten amb el llac de l’Albufera. Aquesta renovació de l’aigua permet netejar els camps, millorar l’estructura del sòl i afavorir la seua regeneració natural.
La Perellonà és un exemple clar de com el cultiu de l’arròs i l’ecosistema del parc natural van de la mà i es beneficien mútuament.
Fangueig i biodiversitat
Els arrossars fanguejats es converteixen en refugi temporal per a nombroses espècies d’aus i microorganismes. Aquest paisatge hivernal, aparentment senzill, és en realitat un espai ple de vida.
L’arròs valencià no es cultiva d’esquena a la natura: en forma part. I pràctiques com el fangueig ajuden a mantindre aquest equilibri.
Com influeix el fangueig en la qualitat de l’arròs
Un sòl sa és la base d’un bon arròs. El fangueig millora l’estructura del terreny, facilita l’absorció de nutrients i permet que el gra cresca de manera uniforme.
Encara que no es veja, el treball realitzat a l’hivern es percep mesos després, quan l’arròs arriba a la cuina: en la seua textura, en la seua capacitat d’absorció i en el seu comportament durant la cocció.
A Arroz Tartana entenem el fangueig com molt més que una tasca agrícola. És una manera de protegir el territori, de respectar les tradicions i de garantir que l’arròs valencià continue sent, generació rere generació, part viva de la nostra terra.